Arribem a Facultats, eixim del metro i vegem a molta gent. Val, bona senyal. Però de sobte sentim allí al fons a una batucada. Però gran, res d’un tio amb tamboret. La gent al voltant, aplaudint quan acaben, esvalotats. Passa gent per davant nostre, botant i rient. Açò em fa mala olor.
Fa bon temps. Ens acostem i vegem a la gent contenta, feliç, de conya. De repent, una xaranga. Una xaranga! Em sent al passacarrers d’una falla, tal qual. Han tocat “el caballo camina palante...”. Quasi caic desplomat. Crec que intentaven fer algun càntic com "la educación camina patrás" o algo així. I la gent cap avant i cap enrere, i després “eo, eo eeeeeo”...
És, allò que sentim a les notícies, una manifestació “con ambiente festivo”. Per a mi, no hi ha manera més clara de tombar el sentit d’una manifestació de protesta que dir que te un ambient festiu. A veure, jo no dic que, per exemple, si es fa una manifestació per la independència, al que vaja es senta feliç de veure’s arropat per gent amb el seu pensar polític. Que qui siga tornero-fresador vaja a un congrés de tornero-fresadores i no càpiga en sí de goig. Ací es pot estar satisfet de veure que la gent ha acudit, se’t pot escapar un somriure d’orgull... però de festa? S’està protestant, per retallades i per ósties, i veig a alguns amb litrones.
Mai generalitze, però veient-ho amb perspectiva, quan m’he ficat a un costat del carrer per a veure’ls passar, pareixia que a la gent li agradava el que li haguessin donat motius per a eixir al carrer. Ja no el fet d’eixir, sino el que li haguessin donat excusa per a fer-ho. Era un dia de festa, gracies a la vaga no havien tingut classe. Jo no crec que hi ha que donar visibilitat a la protesta i en pau, hi ha que donar sentit. L‘altra la vaig veure seriosa, amb força. Aquesta era un assaig per a Falles.
La setmana passada, la gent tenia ràbia. Molts inclús estic segur que passaren mala nit, per les imatges del dia anterior, enutjats. Anàrem on varem voler. Tot el camí cridant consignes, que si bé és cert que algunes no venien a compte, eren una manera de mostrar el cabreig que teníem. Passàvem per davant dels nacionals i se’ns enduien els dimonis. Anàrem a desfogar-nos a llocs concrets i significatius; la seu del PP, jefatura, delegació... Amb ganes de mossegar. Hui, cares d’alegria per to arreu.
No dubte que molts han anat per seguir lluitant (com la meua germana). Que molts no estaven contents, ni alegres, estaven a lo que s’havia d’estar (sempre des del meu punt de vista, no faig sentències), a cridar i a manifestar-se, però he anat cap avant i cap enrere durant el trajecte i el que veia era un dia de festa. I molts direu que això no és roïn, per allò de unit, alegre i combatiu... no veig lloc per a l’alegria en tot açò. Ens la estan clavant doblegada, si no ens l’han estampada a la cara. Que m’expliquen la gràcia.
Un tema important és el de les banderes. Si l’altre dia no en vaig veure, hui allò pareixia la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics. No entenc per què hi ha tanta gent que no pot anar sols en el seu nom a una manifestació, que jo suposava apartidista (almenys així intentava defensar-la als que ens acusaven de ser un grapat de rojos). A pit descobert, sense banderes. És a dir, em pareix molt be que sigues comuniste, anarquiste o el que vulgues. Per tant, si vas a una manifestació que munta el PCE, empaperat si vols de roig. O si la fa la CNT, pintat la cara de roig i negre. Però a una manifestació com aquesta, per què no pots representar-te a tu a soles? Per què necessites uns colors, uns símbols, sota els que resguardar-te? Per què necessites fer saber a la gent la teua ideologia? Es que estàs ací per ideologia, o per dignitat? Si vens és sols perquè eres comuniste, maulet... o perquè eres persona? Per què tenim sempre eixa necessitat d’encasellar-nos? Per què he d’anar a una manifestació rodejat de banderes, sense que ningú em pregunte si alguna és la meua? L’unica bandera que jo puc portar, sóc jo mateix. Segur que molts pensareu que cadascú faça el que vulga, que per això és lliure i tal, però com jo també sóc lliure per a opinar, ho dic. M’emporte jo una bandera del Politècnic a la comunió d’un nebot, per a que sàpiguen on m’he tret la carrera?
Altre tema són els paperets que et van donant, cadascú donant informació de lo seu. Que si la CNT, que si el PCE... per què? Hi havia molta gent que s’havia ficat una pegatina on hi havia unes estisores amb el símbol de prohibit, i baix a la dreta el símbol de la oz i el martell. En plan “el partido comunista patrocina esta protesta”. Em semblava un camp de cultiu on tots volien pescar alguna cosa.
Alguns direu “és per fer saber que tal o qual partit recolza açò...”. Per què ho fas en nom del teu partit? Per què no ho fas sols amb el teu nom? Eres més important que jo per vindre en nom d’un partit?
Un cas important és el president de la Federació valenciana d’Estudiants. No em vaig a clavar amb ell, car sembla que tot açò li ha vingut gran. Però no entenc com era de necessari reunir-se amb alguns partits polítics. Per a què? Què van a fer per tu? Siguen o no els que manen, participen d’aquest circ on votes un dia, i calles quatre anys. I podràs estar més d’acord amb el que fan uns o altres, però per què has d’acudir a ells? Recorde la cara del babau de l’Alarte quan s’acostava amb el xic aquest cap als periodistes, amb mig somriure... en plan “mira que bueno soy, me reúno con el chavalillo éste y me gano unos votos”. Què t’ha d’aportar Alarte, que no pinta res a València? Que li has d’explicar que no sàpiguen ells ja? Si no actuen no és per ignorància, és per comoditat.
Els que esteu preocupats per la quantitat, vos diré que tranquils, que hui hi havia molta penya. Però jo avui he après que l’èxit d’una manifestació no es mesura pel nombre de gent que hi acudeix.
I no sempre, però en casos com aquest jo prefereix un poble unit, rabiós i combatiu.
P.D: Podeu replicar-me el que vulgueu, aquest blog no té censura. És més, m’agradaria saber el vostre punt de vista.
P.D 2: Tot açò no implica que passe ja del tema. Jo vull seguir anant i reivindicant. Sols és la decepció del dia.
P.D 3: Espere que açò no em coste una germana (I love you sister)
Totalment d'acord amb tu!!!!
ResponEliminaPerò weno, pensa que els xavalins estos s'haveren pogut quedar en casa dormint... i van preferir anar. Encara que siga perquè hi havia litrones pel mig...
Jo no estic d'accord, t'agrade o no, n'hi han ideologies que sempre han defensat els canvis que s'hi demanen a les manifestacions, i a mes es presenten com la alternativa al sistema, perque aquestes retallades i injusticies no són noves d'avui i els que s'han manifestat sempre (i no com ara que pareix que és la moda) son les organitzacions com el PCE, la CNT, la SEPC, etc.
ResponEliminaNo entenc per què no m'ha d'agradar que certes ideologies defensen els canvis que s'hi demanen. Això és una cosa, i el que jo dic és altra. Però gràcies per comentar (tipet?)
Eliminaprimer que res ¿tens algo amb Saramago? siga o no així... m'agrada :p
ResponEliminaAra ja ficant-me el més seria que puc et diré que estic totalment d'acord amb cadasquna de les teues paraules tot i que jo no vaig estar tot el que durà la mani... l'estona que vaig estar per allí també vaig vore gent amb birres (estem manifestant-nos, es supossa que enfadats, cabrejats i fins els nassos de que es burlen a la nostra puta cara... la birra te la prens a la terrassa del bar), de les banderes ja ni parle perque en vaig vore tantes que... la imatge que més recorde es la d'una panda de cries amb banderetes d'ugt i ccoo (em vaig plantejar anar a fer-los un qüestionari per saber si elles coneixien qué era la bandereta que portaven)
I sí, allò per mi no fou "en sí" una manifestació, era com el moment previ a falles... res a vore amb el que vam viure la setmana anterior... jo crec que aquell dia sí demostràrem que estàvem cabrejats, enfadats...
P. S.: la pròxima entrada podria portar com a títol "la caverna" ahí viu la majoria
Estimat Nandolév,
ResponEliminaAvui és el primer dia, des que vas encetar el nou i flamant blog, que puc seure amb el sosec necessari per fer l'exercici de responsabilitat amb l'amistat i amb el que està passant, que debia. Pel primer que vull felicitar-te és per estalviar-me, d'ara endavant, les ulleres de sol per poder llegir-te. L'aspecte del nou és molt suggerent, i si de cas li falta que li fiques una musiqueta (com el meu) per rematar la bona feina.
Dec ací, amb rubor, reconèixer que he tingut que buscar el significat de la paraula "enrenou" al traductor, amb el meu Superior acabadet de traure. Seria una de les poques paraules que no em vaig estudiar per calçar-les a la redacció :).
La segona cosa que lamente és, bé per culpa d'una resaca, bé per culpa de tindre un bon treball que aprecie conservar (pareix inaudit confessar açò els temps que corren), no haver participat de cap de les dos manifestacions importants que han esdevingut a València.
Portava molt de temps pensant: "Redéu, què té que passar per a que la gent s'alce en massa i plante cara al sotmetiment que ens estan infringint? Què té que passar per a que despertem?" I ja ho hem sabut. Han tingut que calfar a uns xiquets, tal com si foren uns terroristes, per a que la gent haja dit: "Fins ací podem arribar". Haguera pogut donar abans amb la resposta si m'hagués recordat abans d'una historieta de Tom i Jerry, en la que el gat li fot una galtada al cul al ratolinet fill de Jerry, i aquell s'agafa un cabreig que el rebenta. Se'm va quedar grabat a la memòria.
A mi també em fa molta ràbia quan la gent aprofita qualsevol excusa per escudar-se baix una ideologia, baix una bandera. Perquè no estem parlant de que es suprimisca la llengua vernàcula de l'ensenyança ni de que s'instaure o no la tercera República. Estem parlant de empitjorar serveis fonamentals de l'Estat de Benestar perquè els diners que hi fan falta se'ls han gastat uns pocs en putes, els han malversat amb l'ajuda del govern, o els bancs els han tirat a perdre per la seua avarícia i irresponsabilitat. I estem parlant del dret a dir '¡prou!', i de tractar uns manifestants com si foren escòria. On estan ací les banderes? I si en fan falta, per què no hi ha també del PP?
Sempre em ve a la ment també aquella història arxirepetida per Enrique Soriano, alias Gladiator, en la que contava al voltant d'una entrevista de treball en la que, malgrat haver-ne un bon expedient d'un xic que s'havia presentat amb rastes i malvestit a l'entrevista, l'empresari es quedava amb un que tenia pitjor expedient però donava la impressió de ser un tio més seriós i havia entés quines són les normes de les entrevistes.
El món està ple de prejuicis. Fins i tot, l'amor a primera vista és un prejuici, i aquesta pareix una frase d'un filòsof. Prejuicis formats al llarg de temps i de les geografies. I si un dia va la cosa de manifestar-se seriosament i dir-los a les autoritats: "Aquesta persona ja en té prou", crec que és millor fer-ho sense que se'm puga associar a un col·lectiu i/o ideologia política. I si vaig a una entrevista de treball, vaig a pel treball. I per a això, he de conèixer les regles del joc de les entrevistes. Així com les regles del joc de les autoritats, de la manipulació de Canal 9, etc.
"A río revuelto, ganancia de pescadores". Eixa és la descripció de l'escena propagandística dels captadors d'adeptes a la manifestació. El lastre de la nostra esquerra és que està massa disgregada, i que mentre no ixca un personatge amb carisma (no com el babau d'Alarte que fa fàstic sentir-lo) que aglutine el variopint sentiment de l'esquerra per fer fora a la lacra del PP valencià. Em fa la sensació que estem del límit, cuan la ràbia tendeix a l'infinit', però que encara té que ploure a càntars.
Enhorabona pel blog i gràcies per narrar-me de manera fidel allò que no vaig poder seguir en persona i ser molt més crític i objectiu que qualsevol mitjan de comunicació avui en dia.
ResponEliminaI m'acomiade parafrasejant a Xavi Castillo: "Perque ací, per probabilitat... algú del PP ha d'haver, no????"