S’havia gitat tard el dia anterior, i va
decidir dormir sense posar-se cap despertador; a les huit i mitja, emperò,
l’enrenou del carrer el va treure del somni.
Va alçar-se pesadament i, arrossegant els peus, arribà a la finestra. Després de dubtar, va decidir
obrir-la, per primera vegada en tres dies; l'aire fresc del matí el va fer sentir nu, com si el pijama que el cobria no fos més que una lleu coberta de paper de seda. Va remoure l'atmosfera parada de l'estança, i va sentir a l'esquena una ràfega. Malgrat el fred, va traure el cap, encuriosit; a sota, unes
trenta persones esperaven, apilotonades, a que obriren el supermercat que
ocupava els baixos de l’edifici.
A les nou menys vint, un home que rondava la
setantena va començar a colpejar la persiana metàl·lica que els barrava el pas. Cridava i insultava lleument als treballadors
de dintre. A menys deu, els insults ja no eren tan lleus, i dos dones el van
acompanyar en l’acte.
Va pensar en escopir un bon gargall, el primer
del matí. En l’últim segon, quan la saliva vella de tota la nit i els mocs que
havia pogut treure de la gola ja li omplien la boca, quan ja feia el cap enrere
per llançar-lo amb força, va veure algú a la finestra del costat. De l’esglai
quasi se l’empassa; una cortina de cabell negre envelava un rostre que també
mirava avall, els cantons formant dos fletxes lànguides que
assenyalaven el brut bestiar de la vorera. Va tenir temps d’enretirar-se tot
just quan va notar, pel rabet de l’ull, que el cap es girava en la seua
direcció. Va tancar la finestra suaument, procurant no fer soroll. Va córrer a escopir
la massa al lavabo. Es va mirar a l'espill amb odi: encara t'hauràs gelat, imbècil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada