Es va ficar en la dutxa. L’aigua començà a
rajar freda; la sentia als dits dels peus, que s’encongien. Quan per fi va temperar-se,
ja s’havia format al fons de la banyera
una bassa d’uns dos dits de fondària. Havia oblidat desembussar el desguàs, i
ara el molestava profundament. Des de quan estava així? No era capaç de
recordar-ho. I quant feia que no es dutxava? La sensació de l’aigua baixant des
del cap, per tot el pit i l’esquena, li era vagament nova, com ho són les coses
quotidianes que tornem a fer després d’un temps.
Es va fregar amb sabó, el mateix pel cap i pel
cos. Havia afegit, prèviament, unes gotes de lleixiu. En baixar del pit al
ventre, i d’ací al el sexe, va sentir una lleugera erecció. Tampoc recordava
quant de temps feia que no es masturbava. Mentre s’acaronava el gland en
cercles, intentant consolidar la tensió del membre, va notar com l’estany li
arribava ja als turmells. Va imaginar l’esperma caient en la massa d’aigua, les
gotes blanques descabdellant-se lentament en la matriu del líquid transparent,
pesadament, espessament, enterbolint-lo. Enganxant-se-li a la pell. Li va fer fàstic. Va tractar
de lluitar contra aquesta idea, fer-la fora, centrar-se en algun record del cos
d’ella, però el membre es va desunflar del tot, i es va sentir estúpid agitant, lànguidament, el trist apèndix. Es va aclarir el sabó ràpidament, i va eixir de la
banyera.
Mentre s’assecava, s’olorava la pell, provant d’apreciar l’aroma, però no va ser capaç de notar res. No apreciava un perfum
més agradable, un flaire més dolç que el que tenia uns minuts abans. En ficar-se la roba, tampoc es
va sentir més net; de fet, percebia a la pell una lluita amb els teixits, com
si hagués perdut un tel sedós que l’embolcava. Com si, abans, el borrissol que li
cobria tot el cos fera, de la pell, vellut; un vellut ara sec, mort, aspre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada