Confí del món

Confinament. Dia V

Va sentir, mentre dormia, un pes al pit.

Es va despertar, exaltat, com si li hagués caigut alguna cosa a sobre. Encara era de nit. Va obrir bé els ulls, immòbil, esperant amb impaciència la dilatació de la pupil·la. Va escodrinyar la foscor. Sols el buit negre. Es va atrevir, per fi, a moure les mans fins al tòrax; no va trobar res, sols la samarreta suada.

Es va alçar en dos cops; el primer, el mal al seny el va tombar de nou al llit. Va haver de comptar fins a deu, per animar-se, i va arribar al bany, trontollant per l'entumiment dels músculs. Va subjectar-se al lavabo mentre tractava de recobrar l’alè; l’aire entrava per la boca entreoberta poc a poc, a penes hi passava per la gola un bri d’herba. Era sols un fil d’aigua verda en un riu sec. El nas s’havia tancat completament.

La por li bategava a dintre; ja està, ha entrat. Però com? Com!? Per la finestra, segur! Ho sabia, ho sabia! Hauria d’haver-me conformat en respirar el mateix aire, una vegada i una altra, fins extraure’n tot l’oxigen, fins exhaurir-lo! Tot tancat, tot tancat! Ho sabia.

Mirava a l’espill i reia maliciosament, com qui veu algú enfonsant-se i pensa “ja t’ho vaig dir”. Com qui es planta davant d’algú superb demanant ajuda i li amolla, venjatiu: ara et fots! Com qui perd la por perquè ja està tot perdut.

Va arribar al saló, i es va deixar caure al terra, junt a la finestra, paral·lel al vidre. Des del sòl, panxa amunt, mirava el cel buscant alguna estrella, però estava cobert aquesta nit. No sabia quina hora era. De sobte, en davallada, el parpelleig d’una llum roja.

Era estrany. La visió d’un avió aterrant el feia ser conscient de quant de temps feia que no en veia cap, a la seua franja d’horitzó, normalment atapeïda. Potser des d’abans que tot esclatés? Abans del confinament? Què importava. Estava tot perdut.

Mentre es perdia en cavil·lacions, el fred del terra li entrava per l’esquena i el relaxava. Poc a poc, els pulmons i la tràquea s’obrien, l’aire hi entrava amb més cabdal, i l’ansietat s’esvaïa. Es va quedar adormit.